Red Abierta de Información Léxica
desemblantar - verbo
| Indicativo | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Presente | Pretérito Imperfecto | Futuro Simple | Pretérito Perfecto | ||
| desemblanto desemblantas / desemblantás desemblanta desemblantamos desemblantáis desemblantan | desemblantaba desemblantabas desemblantaba desemblantábamos desemblantabais desemblantaban | desemblantaré desemblantarás desemblantará desemblantaremos desemblantaréis desemblantarán | desemblanté desemblantaste desemblantó desemblantamos desemblantasteis desemblantaron | ||
| Subjuntivo | Imperativo | Condicional | |||
| Presente | Pretérito Perfecto | ||||
| desemblante desemblantes desemblante desemblantemos desemblantéis desemblanten | desemblantara / desemblantase desemblantaras / desemblantases desemblantara / desemblantase desemblantáramos / desemblantásemos desemblantarais / desemblantaseis desemblantaran / desemblantasen | desemblantare desemblantares desemblantare desemblantáremos desemblantareis desemblantaren | desemblanta desemblantá desemblantad desemblanten | desemblantaría desemblantarías desemblantaría desemblantaríamos desemblantaríais desemblantarían | |
| Infinitivo | desemblantar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundio | desemblantando | ||||
| Participio |
|
Flexiona como: amar
Palabra atestada en Diccionario de la lengua española